Passejar pels camins de ronda és un exercici vacacional econòmic, saludable i atractiu. I una de les experiències més recomanables per descobrir el parc natural del Cap de Creus, un espai protegit situat a l’extrem nord del litoral català, allà on les muntanyes dels Pirineus s’enfonsen a la mar Mediterrània. Els camins de ronda són les dreceres de la costa que antigament utilitzaven els carrabiners per vigilar si desembarcaven contrabandistes a les cales desertes, protegits per la fosca de la nit, per fer estraperlo. Avui, els únics que els recorren són excursionistes que anhelen trobar un racó solitari per fugir de les aglomeracions dels nuclis turístics a l’estiu o simplement per passejar sense presses gaudint de la visió d’uns paratges espectaculars. Caminem, ens banyem en petites cales d’aigües cristal·lines, passegem per poblets de cases blanques i visitem fars solitaris envoltats d’espectaculars penya-segats. És el Mediterrani en majúscules!
I de l’aigua salada passem a l’aigua dolça visitant els aiguamolls de l’Empordà, un conjunt de llacunes, canyissars i sorrals situats a tocar del litoral, que són l’hàbitat de centenars d’espècies d’ocells. Una experiència naturalista ens espera passejant pels seus camins i passarel·les de fusta contemplant un paisatge harmònic i observant amb l’ajuda d’uns binocles les petites bestioles que hi viuen tot l’any o de manera passatgera: cigonyes, ànecs, cames-llargues, flamencs, etc.
I si als aiguamolls de l’Empordà ens hem convertit en ornitòlegs per un dia, a la zona volcànica de la Garrotxa, a pocs quilòmetres de l’Empordà, tenim l’oportunitat única d’endinsar-nos en el fascinant paisatge de l’únic territori volcànic protegit de tota la Península. Tenim a l’abast més de 40 cons volcànics –alguns de tan originals com el de Santa Margarida, amb una ermita al cràter– o boscos de faig –com la famosa fageda d’en Jordà, que creix damunt d’una colada de lava–. Trepitjant la lava de fa milions d’anys, contemplant un volcà adormit o tastant els plats de la saborosa cuina volcànica –feta amb productes que creixen en sòl volcànic–, quedem seduïts i encantats. Ens hi quedaríem a viure!
L’última incorporació a la família de parcs naturals dels Pirineus és el de les Capçaleres del Ter i del Freser, que inclou enclavaments espectaculars com són la Vall de Núria i l’estació d’esquí de Vallter 2000. És una opció ideal per conèixer l’alta muntanya pirinenca oriental.
L’endemà, la nostra particular peregrinació naturalista fins al parc natural del Cadí-Moixeró, el quart espai protegit d’aquest viatge, situat al llindar dels Pirineus, concretament a les serres prepirinenques del Cadí i el Moixeró. Aquest parc natural és un dels més extensos de Catalunya, però també un dels més desconeguts. Per conèixer-lo millor agafem la motxilla i fem ruta per topar-nos amb estampes tan impressionants com la del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya.
Som en un paradís cent per cent natural on no ens cal res més per viure unes vacances de somni.
Ens llevem amb ganes de continuar l’aventura al parc natural de l’Alt Pirineu, amb més de 69.000 hectàrees de terreny que gaudeixen d’una protecció especial, amb diferents espais naturals que s’han mantingut gairebé verges fins avui i han conservat espècies de flora i fauna que ja han desaparegut en altres punts de la serralada. Quedem fascinats amb l’estany de Certascan –que és l’estany glacial més gran de Catalunya– i amb la pica d’Estats, –de 3.143 metres, la muntanya més alta de Catalunya–, dos dels símbols paisatgístics d’aquest parc.
El nostre recorregut va tocant a la fi. Arribem al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la joia paisatgística de la geografia catalana, única per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull i únic de la seva categoria a Catalunya. Ens meravellem amb els boscos d’avets i pi negre, amb la bellesa dels estanys d’alta muntanya o l’observació de marmotes i isards. Segur que hi tornarem!
El nostre recorregut acaba a la Val d’Aran. Aquesta vall de valls, tot i formar part d’un país mediterrani, té un clima atlàntic, el que li atorga uns ecosistemes únics, paisatges espectaculars, i flora i fauna ben diversa. Naturalesa en estat pur.
No cal viatjar fins a l’Himàlaia per viure experiències inoblidables a la muntanya. Només cal estar en forma i tenir ganes de caminar més amunt dels 2.000 metres d’algunes rutes que permeten fer recorreguts circulars d’uns quants dies tot enllaçant un refugi amb un altre. Són les travesses Carros de foc (al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), Cavalls del Vent (al parc natural del Cadí Moixeró) o La Porta del Cel (al parc natural del Cadí-Moixeróde l’Alt Pirineu).
