La dissetena etapa de la Transpirinenca transcorre íntegrament per la preciosa Vall Farrera, que recorrem des de la seva capçalera al circ de Baiau fins al bonic poble d'Àreu. L'etapa és ideal per recuperar-nos després dels desnivells que hem hagut de superar els últims dies per creuar les valls andorranes. La Vall Ferrera -que rep el seu nom pels molts jaciments de ferro que s'hi trobaren en el passat- ens captiva per la seva solitud i pel seu encant tranquil, i ens ofereix racons preciosos que no oblidarem mai.
Aquesta etapa no presenta cap dificultat tècnica.
A l'hivern i a la primavera, trobarem neu i gel en cotes altes.
Res en especial.
Parc Natural de l'Alt Pirineu. 1:50.000. Editorial Alpina.
Base topogràfica de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Comencem la dissetena etapa de la Transpirinenca al (1) refugi de Baiau (0:00h - 2.517m). Des d'aquest refugi, que està situat al bell mig del circ de Baiau, descendirem per la Vall Ferrera fins a la població d'Àreu.
Creuem el riu de Baiau pel desaigua de l'estany petit de Baiau i passem al costat esquerre orogràfic del riu. Farem tot el descens fins a Àreu per aquest costat de la vall. El primer tram de l'etapa avança per un terreny d'alta muntanya amb roques i prats alpins, però, a mesura que anem perdent altitud, el paisatge va canviant i van apareixent boscos de pi negre. Passem pel costat de l'estany d'Escorbes (2.375m) i continuem el nostre descens. Ens trobem en una vall d'origen glacial: podem observar clarament la clàssica forma d’ "U" que presenten aquest tipus de valls. Passem per la zona de la Socalma, baixem fins al Pla d'Arcalís i continuem fins al Pla de Boet.
Arribem al (2) trencall del refugi de Vallferrera (1:40h - 1.850m). El camí que surt cap a la dreta creua el riu Noguera de Vallferrera pel pont de Boet i puja fins al refugi de Vallferrera, punt d'inici de l'ascensió clàssica a la Pica d'Estats per la ruta dels estanys de Sotllo i el port de Sotllo. Nosaltres no creuem el pont, continuem recte endavant fins a l'aparcament del Pont de la Molinassa. Aquí hi arriba una àmplia pista de terra que puja des d'Àreu i que és utilitzada per molts excursionistes i visitants. A partir d'aquest punt l'itinerari del GR 11 anirà alternant trams per aquesta pista i trams per corriol.
Fem un llarg tram de descens pel vessant obac de la vall i arribem a l'aparcament del (3) Pla de la Selva (2:30h - 1.700m). Deixem enrere a l'esquerra el camí que puja cap al bosc d'Aixeus i l'estany d'Aixeus. Continuem el nostre camí per l'obaga. La vall gira cap a l'esquerra i s'orienta definitivament cap al S. Fem un últim tram per pista i arribem a l'encantadora població (3) d'Àreu (4:00h - 1.225m). Atenció: 600m abans d'arribar a Àreu, deixem a la dreta l'itinerari del GR 11 que puja cap a les bordes de Costuix (O) i que seguirem l'endemà.
Caminar per l'encantadora Vall Ferrera dins dels límits del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
L'evolució del paisatge i la vegetació des dels 2500m d'altitud fins als 1200m.
L'encantadora i pintoresca població d'Àreu.
El nom de Vall Ferrera ve donat per la gran quantitat de jaciments de ferro que hi ha a la vall? Aquestes mines ja eren explotades en època romana i, segles més tard, es construïren a la vall fins a tres fargues, on s'hi forjava ferro d'altíssima qualitat que era venut per tot el país.
El Molí Fariner i la Serradora d'Àreu, que estan ubicats en dos edificis a la part alta del poble d'Àreu. La serradora, construïda al segle XIX, aprofita la força de l'aigua per serrar els troncs de la mateixa manera que el molí ho fa per moldre el gra. El conjunt pertany al Museu de la Ciència i la Tècnica de de Catalunya i disposa d'un espai habilitat com a museu que es pot visitar.
Alguns excursionistes aprofiten el pas pel proper refugi de Vallferrera per fer una pausa en la Transpirinenca i ascendir la Pica d'Estats (3.143m), la muntanya més alta de Catalunya.